Verd

Saps t'estimo, perquè ets verd, ets tot el verd de la vida, ets bonic. Quan veig el color verd, em ve el teu nom al cap, i sem repeteix tot el dia, com una droga, tinc necesitat de tenir-te. Quan sento el color verd es quan em mires, quan els teus ulls em demanen a crits i jo, aixì de hipocrita, t'ignoro, deixant de banda el que jo vull i pensant en el que jo tindria de voler.
Per on marxen els teus somnis? Diga'm, Diga'm que tinc que fer, diga'm quina es la formula per tocar-te, per estimar-te, per tenir-te, per ser feliç. Digam'ho se que ho saps. Digam'ho sisplau.
Se que ara et necesito, se que tu saps la manera de ferme feliç i poca gent més potser la sap...
Ara quan acavis de llegiro, m'0bres conversa i em dius, "Bonica tas passat de llesta, no m'agrades, no t'estimo, no et vull. no te desitjat mai, ni ho faré." i si no pot reconeixe que em desitjes, si més no, sol cal que em tornis a mirar, al final daquesta manera em podre conformar.


T'estimo, t'estimo verd.

Nunca mas sonreiré cuando no tenga ganas de hacerlo, nunca más porque todo ha cambiado y nada es como ayer.

La aventura de neixer.

aprox.1 dia desprès de la fertilització, l’òvul es divideix per primera vegada, cada cèl·lula necessita la seva copia del mata genètic, els cromosomes fan una copia idèntica del codic genètic.

5 dies desprès ja te més de 100 cèl·lules, i es comença a separar amb dos grups.

L'arc exterior de cèl·lules es convertirà amb la placenta, i l'interior és converteix amb l’embrió ell mateix.

L’embrió a la 3 setmana es doblega sobre ell mateix, per forma un tub allargat. i la part superior serà el cap, i el tronc sesten capa a vaig.

El cor, (es bòmbeixa a 80 pulsacions per minut!), es dels primers òrgans a formar-se. Això fa que les cèl·lules sanguines comencen a circular a traves de les venes, del tamany d'un cabell, aporten l'aire i el menjar necessari per poder sobreviure.

A les 4 setmanes l’embrió creix un mil·límetre diari!

A les 9 setmanes, la conació al cervell encara esta amb procés, es a dir que aquest no controla els moviment, son moviments involuntaris. Però fins a les 19 setmanes la mare no ho nota.

Hi ha imatges d’un feto de 30 setmanes badallen! I un de 32 setmanes juguen amb el nas.

A les 12 setmanes es del tamany d’un puny, pro hi ha menys risc de avortar.

Al principi del procés, el sexe es el mateix, però a les 12 setmanes es desenvolupa el penis i el clítoris..

Es creu que els ulls estan tancats fins la setmana 24, pro les radiografies de 4dimensions diuen que a les 18 setmanes ja els han obert, un cop els obren no i veuen ja que els ulls no funcionen.

Aparti dels 38 setmanes ja pot néixer el bebè, però es imprevisible, sol un 5% dels bebès neixen en la data prevista, el resto neixen o dos setmanes abans o desprès de la data.

En els últims tres mesos, és quan es desenvolupen els sentits.
ningú sap exactament que desencadena al part, però els pulmons del bebè i la placenta son la clau de la sincronització. Els pulmons estan madurs fan una proteïna que altera la producció de hormones d placenta, i fomenta la producció duna hormona nova, la Occitània, aquesta fa regular les contraccions de l’úter, regula el part, aquesta també fa que s’oblidin els records, que la dona oblidi el dolor del part i que la mare s’uneixi al bebè. La mare pot oblidar el dolor sol si esta de peu, de genolls o sentada, en lloc de estirada.

Martina i Mar (10/05/10)

DIME

Dime qué buscas y te diré lo que puedes encontrar,
dime qué sueñas y te diré lo que anhelas,
Dime qué esperas y te diré lo que perderás,
dime qué rezas y te diré cuál es tu diablo,
dime qué lloras i sabré cómo ha sido tu vida,
dime qué miras y te diré dónde está tu corazón,
dime quién crees que eres y te diré lo que serás...

Martina i Mar (10/05/10)

http://www.youtube.com/watch?v=xHqyQ-y66nU&NR=1

No n'hi ha cap igual de guapo.

Torre de Pisa

MORFEO.

Él creó mi sueño,
bonito y ajeno,
El trabajo de noche y de día,
para crear mi alegría.

El como nosotros,
luchaba por nuestros tesoros,
los llenaba de energía,
para cotizar su lejanía.

El que como yo,
se enamoro de tus verdes ojos,
él que como un héroe,
habitaba en los sueños, sentenciando su muerte.

El luchaba por nuestras vidas,
por nuestros bailes y por nuestras penas,
que al fin i al cabo,
son nuestros encantos.

El, que nunca podía soñar,
Que trabajaba bajo la luz de la luna,
El, que tenía una vida injusta,
Que los otorgaba bajo la lluvia…

barça!

ENS HI DEIXAREM LA PELL:



L'HIMNE:

Precisament ara...

Quan tanquis aquets ulls tan inhumans,
potser en tindràs uns de més grans,
potser, qui ho sap, no vaig saber triar,
precisament ara que ja no se somiar...

Quan tornis, qui ho sap, potser ja no estaré,
ara que ja no em penses, marxaré,
potser, ara ja no em podràs detenir,
precisament ara que ja no se el meu camí...

Potser ara es el moment,
Els teus ulls ja em miren diferent,
Potser ara es el moment,
ara me de deixar arrossegar pel vent,

Quan em tornis a somriure,
potser sol quedaran il·lusions per perdré,
potser, he de saber guanyar,
precisament ara que tants dies he deixat passar,

Quan em miris, qui ho sap, potser hauré canviat,
ara sol mirat i preguntat: ¿Qui has estat?,
si tu vols, ara ho podem discutir,
precisament ara que tants misteris ens queden per descobrir.

Potser ara es el moment,
El teu rostre s’ha tornat valent,
Potser ara es el moment,
ara que me deixat vèncer per la gent.

　　　y quise detenerte y entonces descubrí que ya mirabas diferente

No vales más que aquella luna, oscura...

Tus ojos de un verde pasión...

Tendrás razón,
que tus ojos no son de un verde pasión?
I tal vez,
enloquecí por su mirada hacia mi,
i no por su dulce color de prados en el mes de abril…

Tendrás razón,
que ahora no es el momento,
que esperar es como un cuento,
que en el mes de mayo tu sonrisa aparecerá como un rayo…

Tendrás razón,
que algún día por estas fechas no recuradas ya esta letra…
que alguna vez me engañaste, y me dijiste que no me amabas….
que nunca tendrás miedo a equivocarte…

Tendrás razón,
que algún día te lanzaste al vació, como hiciste con migo?
que tendría que volar mientras pueda, i no estar aquí,
que ya me olvidaste, que ya no me vuelves a pensar,
que ya no sueñas con tu niña…

I tal vez, hoy vuelvas a pensar,
i que te des cuenta que la vida no es tan agradecida,
i que se está escureciendo el día, i tus ojos me gritan.

Vampiressa con la boca de fressa, con la miel en los labios...

Sale la luna que mueve las mareas...

No me vengas con el cuento, de que es tarde, que te sientes tan solita...

Si preguntan por mí, no les digas dondé fui...

Apesar de que la luna no brille, mañana, me dará igual, con solo verte reir... es lo que me hace feliç...

Aquì todos lloramos mientras ángeles y demonios bailan...

ayer por la noche...

Ayer por la noche vi las estrellas,

de cerca, sí mut de cerca,

hasta casi toco una con la mano,

pero era fugaz y se fue volando...

Ayer por la noche espié a la luna,

cuando nuestras miradas se encontraron,

el pánico la rodeo,

y sola en medio del baile me dejo...

Ayer por la noche la música me recordaba tu voz,

el duncle licor se extendía por todos mis sentidos,

recordándome tus excitantes abraços...

i al fin, me extasió asiéndome recordar tu olor...

Ayer por la noche tus ojos me hicieron enloquecer,

recordándome todo nuestro placer,

recordándome todas la noches que no pudieron ser,

por culpa del mido, o de la incerteza....

Et trobarem a faltar

Te'n vas,
te'n d'us records, amístats, i, un munt d'imatges que valen més que mil paraules.
Te'n vas,
Insístin que tornarás,
però tots savem que és indiferent,
que símpplement quedarà el record.... Els teus sonriures, i les teves llàgrimes.
Te'n vas a un lloc segur,
on no hi agi ni una sola llàgrima,
on puguís somiar i dividir el teu destí.
La por,
El silenci i,
la soledat,
es quedaran en un forat,
I caminarem pel nostre camí,
fins que les nostres sabates es trenquin,
els vidres esclatin,
i els amors senfocin en un mar d'amics.
Dividirem l'aigua en soledat,
La nit en la lluna,
i cada un se'n endurà un troset,
en record d'una força que mai toranra,
perquè mai va ser,
perquè si ages estat,
mia ages tornat.



(dedicat a un gran amic!)

He visto salir la luna,
he llorado por un sueño roto,
he encontrado mi alma junto la tuya,
y la he dejado escapar.
he visto las estrellas fugazes,
he pedido mil deseos...
He notado mi alma junto a la tuya,
y no he podido evitar echar a llorar...



Enceto el blog, amb un petit poema:)