Sus ojos verdes de ciencia ficción...

lunes, 17 de mayo de 2010

Verd

Saps t'estimo, perquè ets verd, ets tot el verd de la vida, ets bonic. Quan veig el color verd, em ve el teu nom al cap, i sem repeteix tot el dia, com una droga, tinc necesitat de tenir-te. Quan sento el color verd es quan em mires, quan els teus ulls em demanen a crits i jo, aixì de hipocrita, t'ignoro, deixant de banda el que jo vull i pensant en el que jo tindria de voler.
Per on marxen els teus somnis? Diga'm, Diga'm que tinc que fer, diga'm quina es la formula per tocar-te, per estimar-te, per tenir-te, per ser feliç. Digam'ho se que ho saps. Digam'ho sisplau.
Se que ara et necesito, se que tu saps la manera de ferme feliç i poca gent més potser la sap...
Ara quan acavis de llegiro, m'0bres conversa i em dius, "Bonica tas passat de llesta, no m'agrades, no t'estimo, no et vull. no te desitjat mai, ni ho faré." i si no pot reconeixe que em desitjes, si més no, sol cal que em tornis a mirar, al final daquesta manera em podre conformar.


T'estimo, t'estimo verd.

miércoles, 12 de mayo de 2010

Nunca mas sonreiré cuando no tenga ganas de hacerlo, nunca más porque todo ha cambiado y nada es como ayer.

martes, 11 de mayo de 2010

La aventura de neixer.

aprox.1 dia desprès de la fertilització, l’òvul es divideix per primera vegada, cada cèl·lula necessita la seva copia del mata genètic, els cromosomes fan una copia idèntica del codic genètic.

5 dies desprès ja te més de 100 cèl·lules, i es comença a separar amb dos grups.

L'arc exterior de cèl·lules es convertirà amb la placenta, i l'interior és converteix amb l’embrió ell mateix.

L’embrió a la 3 setmana es doblega sobre ell mateix, per forma un tub allargat. i la part superior serà el cap, i el tronc sesten capa a vaig.

El cor, (es bòmbeixa a 80 pulsacions per minut!), es dels primers òrgans a formar-se. Això fa que les cèl·lules sanguines comencen a circular a traves de les venes, del tamany d'un cabell, aporten l'aire i el menjar necessari per poder sobreviure.

A les 4 setmanes l’embrió creix un mil·límetre diari!

A les 9 setmanes, la conació al cervell encara esta amb procés, es a dir que aquest no controla els moviment, son moviments involuntaris. Però fins a les 19 setmanes la mare no ho nota.

Hi ha imatges d’un feto de 30 setmanes badallen! I un de 32 setmanes juguen amb el nas.

A les 12 setmanes es del tamany d’un puny, pro hi ha menys risc de avortar.

Al principi del procés, el sexe es el mateix, però a les 12 setmanes es desenvolupa el penis i el clítoris..

Es creu que els ulls estan tancats fins la setmana 24, pro les radiografies de 4dimensions diuen que a les 18 setmanes ja els han obert, un cop els obren no i veuen ja que els ulls no funcionen.

Aparti dels 38 setmanes ja pot néixer el bebè, però es imprevisible, sol un 5% dels bebès neixen en la data prevista, el resto neixen o dos setmanes abans o desprès de la data.

En els últims tres mesos, és quan es desenvolupen els sentits.
ningú sap exactament que desencadena al part, però els pulmons del bebè i la placenta son la clau de la sincronització. Els pulmons estan madurs fan una proteïna que altera la producció de hormones d placenta, i fomenta la producció duna hormona nova, la Occitània, aquesta fa regular les contraccions de l’úter, regula el part, aquesta també fa que s’oblidin els records, que la dona oblidi el dolor del part i que la mare s’uneixi al bebè. La mare pot oblidar el dolor sol si esta de peu, de genolls o sentada, en lloc de estirada.

lunes, 10 de mayo de 2010

Martina i Mar (10/05/10)




DIME

Dime qué buscas y te diré lo que puedes encontrar,
dime qué sueñas y te diré lo que anhelas,
Dime qué esperas y te diré lo que perderás,
dime qué rezas y te diré cuál es tu diablo,
dime qué lloras i sabré cómo ha sido tu vida,
dime qué miras y te diré dónde está tu corazón,
dime quién crees que eres y te diré lo que serás...


Martina i Mar (10/05/10)

miércoles, 5 de mayo de 2010

lunes, 3 de mayo de 2010

Torre de Pisa

MORFEO.





Él creó mi sueño,
bonito y ajeno,
El trabajo de noche y de día,
para crear mi alegría.

El como nosotros,
luchaba por nuestros tesoros,
los llenaba de energía,
para cotizar su lejanía.


El que como yo,
se enamoro de tus verdes ojos,
él que como un héroe,
habitaba en los sueños, sentenciando su muerte.


El luchaba por nuestras vidas,
por nuestros bailes y por nuestras penas,
que al fin i al cabo,
son nuestros encantos.

El, que nunca podía soñar,
Que trabajaba bajo la luz de la luna,
El, que tenía una vida injusta,
Que los otorgaba bajo la lluvia…