Sus ojos verdes de ciencia ficción...

lunes, 17 de mayo de 2010

Verd

Saps t'estimo, perquè ets verd, ets tot el verd de la vida, ets bonic. Quan veig el color verd, em ve el teu nom al cap, i sem repeteix tot el dia, com una droga, tinc necesitat de tenir-te. Quan sento el color verd es quan em mires, quan els teus ulls em demanen a crits i jo, aixì de hipocrita, t'ignoro, deixant de banda el que jo vull i pensant en el que jo tindria de voler.
Per on marxen els teus somnis? Diga'm, Diga'm que tinc que fer, diga'm quina es la formula per tocar-te, per estimar-te, per tenir-te, per ser feliç. Digam'ho se que ho saps. Digam'ho sisplau.
Se que ara et necesito, se que tu saps la manera de ferme feliç i poca gent més potser la sap...
Ara quan acavis de llegiro, m'0bres conversa i em dius, "Bonica tas passat de llesta, no m'agrades, no t'estimo, no et vull. no te desitjat mai, ni ho faré." i si no pot reconeixe que em desitjes, si més no, sol cal que em tornis a mirar, al final daquesta manera em podre conformar.


T'estimo, t'estimo verd.

No hay comentarios:

Publicar un comentario