Verd

Saps t'estimo, perquè ets verd, ets tot el verd de la vida, ets bonic. Quan veig el color verd, em ve el teu nom al cap, i sem repeteix tot el dia, com una droga, tinc necesitat de tenir-te. Quan sento el color verd es quan em mires, quan els teus ulls em demanen a crits i jo, aixì de hipocrita, t'ignoro, deixant de banda el que jo vull i pensant en el que jo tindria de voler.
Per on marxen els teus somnis? Diga'm, Diga'm que tinc que fer, diga'm quina es la formula per tocar-te, per estimar-te, per tenir-te, per ser feliç. Digam'ho se que ho saps. Digam'ho sisplau.
Se que ara et necesito, se que tu saps la manera de ferme feliç i poca gent més potser la sap...
Ara quan acavis de llegiro, m'0bres conversa i em dius, "Bonica tas passat de llesta, no m'agrades, no t'estimo, no et vull. no te desitjat mai, ni ho faré." i si no pot reconeixe que em desitjes, si més no, sol cal que em tornis a mirar, al final daquesta manera em podre conformar.


T'estimo, t'estimo verd.