Sus ojos verdes de ciencia ficción...

sábado, 24 de abril de 2010

Et trobarem a faltar

Te'n vas,
te'n d'us records, amístats, i, un munt d'imatges que valen més que mil paraules.
Te'n vas,
Insístin que tornarás,
però tots savem que és indiferent,
que símpplement quedarà el record.... Els teus sonriures, i les teves llàgrimes.
Te'n vas a un lloc segur,
on no hi agi ni una sola llàgrima,
on puguís somiar i dividir el teu destí.
La por,
El silenci i,
la soledat,
es quedaran en un forat,
I caminarem pel nostre camí,
fins que les nostres sabates es trenquin,
els vidres esclatin,
i els amors senfocin en un mar d'amics.
Dividirem l'aigua en soledat,
La nit en la lluna,
i cada un se'n endurà un troset,
en record d'una força que mai toranra,
perquè mai va ser,
perquè si ages estat,
mia ages tornat.



(dedicat a un gran amic!)

No hay comentarios:

Publicar un comentario